Glossari Gnomònico-Astronòmic

Revisió: 21 octubre 2011  

De mica en mica s’anirà ampliant amb mes definicions, formules, gràfics, lleis astronòmiques ...

Aberració: En general és la desviació, real o aparent, de la direcció d'un raig lluminós.

Afeli: El punt d'una òrbita més allunyat del Sol.

Alidada: Instrument antic consistent en una regla graduada, fixa o mòbil, amb una pínula en cada extrem, que serveix per dirigir visuals i mesurar angles.

Almucantarat: Cercles menors sobre l'esfera celeste, paral·lels a l'horitzó de l'observador. També s'anomenen cercles d'altura, i cadascun correspon a una certa alçada sobre l'horitzó, tanmateix que com més gran sigui aquesta, menor és el diàmetre del cercle corresponent, que es va reduint fins a quedar limitat a un punt, el zenit, situat a 90°.

Altazimut, altazimutal: Relatiu a les magnituds angulars conegudes com altura i azimut. Instrument utilitzat per mesurar les alçades aparents i els azimuts dels astres.

Altura, altitud: Angle entre un objecte celeste, l'observador i el punt sobre l'horitzó de l'observador. Els punts de l'horitzó tenen alçada 0° i el zenit 90º.

Altura de l'estil: És la distància entre l'extrem de l'estil  i el peu del mateix estil sobre el pla, entenent per peu la projecció ortogonal de l’estil sobre aquest pla.
Altura meridiana del Sol: Angle entre l'horitzó de l'observador i el centre del Sol en l'instant del migdia veritable. És l'angle complementari de la distància zenital.

Altura subestilar: Angle format entre l'estil i la subestilar.

Amplitud l'ocàs: S'anomena amplitud a l'ocàs d'un astre l'arc d'horitzó (menor de 90°) comprès entre el punt cardinal oest i el punt de ocàs de l'astre.

Amplitud a la sortida d’un astre: S'anomena amplitud a la sortida d’un astre, i en particular del Sol, l'arc d'horitzó (menor de 90°) comprès entre el punt cardinal est i el punt de la sortida d’un astre.

Analema: És una projecció ortogonal (és a dir, perpendicular) del camí del Sol, en el pla meridià d'un lloc determinat en les diverses estacions.

Analemàtic: Actualment es denomina així a qualsevol quadrant solar d'estil mòbil.

Anell astronòmic: Quadrant portàtil constituït per un anell en la cara interna estan gravades les línies horàries.

Angle azimutal: Vegeu Azimut.

Angle horari: La distància angular del Sol respecte al meridià local  o respecte al meridià de Greenwich.

Angle horari al pol: Angle horari que es compta des del meridià superior però no supera el valor de 180°. Pot ser de tipus est o bé de tipus oest.

Angle horari en el quadrant: És l'angle format entre cada línia horària i la línia subestilar.

Antàrtic: Relatiu al pol Sud.

Antigues, hores: Hores desiguals comptades de l'alba a l'ocàs.

Any: Període de temps en què la Terra efectua una revolució al voltant del Sol En astronomia existeixen diferents tipus d'any (sidéreo, tròpic, anomalístic, d'eclipsis, de Bessel, etc.).

Any anomalístic: Temps transcorregut entre dos passos successius del Sol pel seu perigeu. El seu valor és de 365 dies, 6 hores, 13 minuts i 53 segons (en temps mitjà).

Any de traspàs: Any al qual se li afegeix un dia suplementari (al final del mes de febrer) per compensar la diferència existent entre el calendari civil i l'any tròpic. Aquesta diferència és d'aproximadament 1/4 de dia a l'any. Així doncs, en primera aproximació, els anys de traspàs s’han intercalar cada quatre anys per mantenir el calendari d'acord amb les estacions.

Any gregorià: Valor de l'any fixat per establir el calendari Gregorià, instituït pel papa Gregori XIII el 1582. La seva durada és de 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons.

Any julià: Valor de l'any fixat per establir el calendari julià, elaborat per Sosígenes i instituït per Juli Cèsar al segle I a. de C. Té una durada de exactament 365 dies i 6 hores.

Any sideri: També denominat any veritable, és el temps que triga el Sol en passar dues vegades per un punt fix de l'eclíptica respecte a les estrelles de fons. El seu valor és de 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,5 segons (en temps mitjà).

Any tròpic: També denominat any natural o any de les estacions, és el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci de primavera (també anomenat primer punt d'Àries o punt vernal). La seva durada és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,9 segons (en temps mitjà). L'any tròpic regula la successió de les estacions i serveix de base per al nostre calendari.

Aparent, temps: Té el mateix significat que temps veritable.

Apogeu: En l'òrbita de la Lluna, el punt en què aquesta es troba més allunyada de la Terra; posició en què el Sol o altres cossos estan més allunyats de la Terra.

Àpsides, línia dels: Línia recta imaginaria que uneix el periheli amb l'afeli. Representa l'eix major de l'òrbita el·líptica descrita per un cos celeste.

Aquiló: Una altra denominació del punt cardinal Nord.

Arc de circumferència: Definim angle com la porció de pla delimitat per dues semirectes amb origen comú; anomenem arc a la porció de circumferència, amb origen en les semirectes, delimitada per aquestes. Pot expressar-se tant en graus sexagesimals (graus, minuts i segons), de manera que una circumferència sencera equival a 360°, com en hores, minuts i segons, amb la qual cosa la circumferència sencera equival a 24 hores. La conversió d'unes unitats a altres es fa considerant que 15° corresponen a 1 hora.

Arc diürn: És el camí aparent descrit pel Sol sobre l'esfera celeste des de la seva sortida fins el seu ocàs.

Arc diürn en un quadrant solar (línia diürna): Línia que representa al quadrant el camí traçat pel Sol en el seu moviment diürn (vegeu Zodíac).

Armil·lar, esfera armil·lar: Antic instrument utilitzat per resoldre problemes astronòmics. Representa el model a escala del món. També s'utilitza com quadrant solar.

Àrtic: Relatiu al pol Nord.

Ascensió recta (d'un cos celeste): Representa el temps sideri transcorregut entre el pas pel meridià del primer punt d'Àries i el pas del cos celeste en qüestió.

Austral: Meridional, al sud. Es contraposa a boreal, al nord.

Azimut: Arc, mesurat en l'horitzó astronòmic, entre la base de la vertical d'un astre mateix i el sud. Anàlogament, serveix per a qualsevol punt notable de la superfície terrestre, com el cim d'una muntanya, etc. En astronomia es compta des del punt sud cap a l'oest, passant pel nord i l'est, fins descriure 360°. En gnomònica, l'azimut d'una paret es denomina històricament declinació, i es compta des del sud cap a l'oest (positiu, +) o cap a l'est (negatiu, -).

Azimut magnètic: S'indica amb aquest terme la direcció referida al nord magnètic, indicat per l'agulla de la brúixola; aquesta direcció, bastant imprecisa, es diferencia de la direcció del nord geogràfic per un valor, variable en cada lloc i amb el temps, denominat declinació magnètica.

Azimut de Sol: És la direcció del Sol en el seu moviment diürn pel que fa al sud, el azimut val zero graus, en el pas per meridià (Az Sol = 0°). Al capvespre, l'azimut del Sol varia, segons l'estació i segons la latitud del lloc. Azimutal: Pertanyent o relatiu al azimut (exemple: angles azimutals).

Babilòniques: Hores d'igual durada, comptades des de l'alba fins a la següent, de 0 a 24 hores.

Bifilar: Particular quadrant solar l'índex de l'estil està constituït per l'encreuament de dos fils aïllats i juxtaposats. Va ser inventat per H. Michnik el 1922, i es caracteritza per tenir línies horàries equidistants en 15°.

Boreal: Significa nord, septentrió.

Brúixola: Instrument compost per una agulla imantada suspesa que s'orienta al nord magnètic. Generalment, s'utilitza sobre alguns tipus de quadrant portàtil, per orientar-los.

Càlcul de quadrants: Conjunt d'operacions gràfiques o analítiques pel traçat de les línies horàries, la determinació de la posició de l'estil, etc.

Calendari: Terme derivat de les calendes romans, que indica el recompte dels dies i els mesos. Al llarg de la història els pobles han utilitzat una gran varietat de calendaris, i els principals són:

-          Siderals: basats en el retorn d'una estrella determinada;

-          Solars: basats en el moviment aparent del Sol;

-          Lunars: basats en el còmput dels mesos lunars;

-          Lunisolars: s'intercalen períodes suplementaris d'acord amb l'any solar i amb la lluna.

Cardinals: Els punts Nord, Sud, Est i Oest.

Catòptrics, de reflexió: Rellotges de sol en què l'estil està constituït per un mirallet que envia el raig lluminós del Sol dins d'una sala on les parets o el sostre estan traçades les línies horàries.

Centre del quadrant: Punt en el qual coincideixen totes les línies horàries del quadrant, així com l'eix (o gnòmon polar) i la subestilar. No sempre es troba contingut dins del propi quadrant.

Cercle màxim: Cercles situats sobre una esfera i que tenen el mateix centre que aquesta. En l'esfera celeste, l'equador, l'eclíptica i els cercles horaris són cercles màxims.

Cercles horaris: Es diuen així els cercles màxims que passen pels pols celestes. Com ara:

-          El cercle horari que passa pel zenit i el nadir de l'observador (cercle meridià);

-          El cercle horari que conté un astre, que defineix el seu angle horari;

-          El cercle horari que passa pels punts cardinals Est-Oest, i es denomina primer horari.

Cercles polars: Cercles paral·lels de latitud 66° 33', nord i sud, que limita tant l'àrea dels respectius hemisferis en què el Sol mai es pon, respectivament a mitjans de l'estiu i a mitjans del hivern.

Cicle: Període de temps al final del qual es repeteix la posició relativa dels cossos celestes considerats. Els principals són: cicle lunar, cicle solar i cicle pasqual.

Cilindre portàtil: Tipus de rellotge solar d'altura, també anomenat del pastor.

Circumferència: Línia corba traçada per un compàs: definida pel centre i pel radi.

Colatitud: El complement de la latitud d'un lloc o d'un astre.

Colur: Els colurs dels equinoccis i dels solsticis són els Meridians celestes, que passen pels punts equinoccials i solsticials respectivament.

Complement d'un arc o d'un angle: És l'arc o l'angle que cal afegir per obtenir un angle recte (1/4 de cercle, 90 ° o bé 6 hores).

Còncava: Es diu de la superfície corba i buida com l'interior d'una esfera.

Constel·lació: Qualsevol de les regions en què es divideix el firmament. Avui dia es reconeixen oficialment 88 constel·lacions, comptant ambdós hemisferis celestes.

Convexa: Es diu de la superfície corba, en relleu, com l'exterior d'una esfera.

Coordenades equatorials dels astres: Equivalen en l'esfera celeste a les coordenades geogràfiques de la Terra. Un astre qualsevol es pot localitzar per la seva declinació i per la seva ascensió recta, que es mantenen constants en el cas de les estrelles, mentre que són variables al llarg de l'any per el Sol, la Lluna i els planetes.

Coordenades horitzontals: Són unes coordenades basades en l'horitzó astronòmic del lloc d'observació i contràriament a les coordenades equatorials, resulten variables amb el moviment diürn per a la totalitat dels cossos celestes: es tracta de l'altura i l'azimut.

Correcció del fus: Diferència de longitud entre el lloc on es situa l'observador i el meridià central de la seva fus horari. Pot expressar-se en graus o en hores.

Cosinus: Funció trigonomètrica. S'indica amb el símbol cos.

Crepuscle: Període de penombra causat per la difusió de la llum en les capes superiors de l'atmosfera. Comença amb l'ocàs o bé acaba amb la sortida del sol. Es distingeixen els següents tipus de crepuscle:

- Crepuscle civil: acaba o comença quan el Sol arriba a una distància zenital de 96° (és a dir, en el moment en que l'altura del centre del disc del Sol és de 6° per sota del horitzó).

- Crepuscle nàutic: acaba o comença quan el Sol arriba a una distància zenital de 102° (és a dir, quan l'altura del centre del disc del Sol és de 12° per sota de l'horitzó).

- Crepuscle astronòmic: comença o acaba quan el Sol arriba a una distància zenital de 108° (és a dir, quan l'altura del centre del disc del Sol és de 18" per sota del horitzó).

Culminació: Pas d'un astre pel meridià; per als astres que surten i es posen, correspon a l'instant en què l'astre arriba a la màxima altura sobre l'horitzó. En el cas del Sol, la declinació és molt variable durant l'any, el pas pel meridià i la culminació coincideixen exactament només en els solsticis. En qualsevol cas, l'error és petit.

Declinació: Distància angular d'un astre respecte a l'equador celeste (positiva va cap al nord, i negativa cap al sud). És l'equivalent, en l'esfera celeste, de la latitud a la Terra.

Declinació de pla verticals: Antigament es donava aquest nom a la
orientació de les parets, avui en dia, s'empra el terme azimut.

Declinació del Sol: És una de les coordenades equatorials i identifica la posició del Sol respecte l'equador celeste. Varia aproximadament entre 23° 26,5'nord i 23° 26,5' sud.

Declinant: Adjectiu utilitzat en la gnomònica antiga per indicar un quadrant no exactament meridià, és a dir, orientat cap a l'est o cap a l'oest, que té una declinació. Actualment s'utilitza, més pròpiament, el terme azimut.

Depressió de l'horitzó: Descens de l'horitzó aparent o sensible per sota de l'horitzó astronòmic a causa de l'alçada de la visual de l'observador sobre el nivell del mar.

Dia: Interval de temps entre dos passos successius del sol pel meridià local. És l'element bàsic del calendari. Hi ha diverses definicions de dia, per exemple: dia lunar, sideral o solar.

Dia solar mitjà: És l'interval de temps comprès entre dos passos successius pel meridià superior del sol mitjà, sol convencional que gira amb moviment uniforme al llarg de l'equador celeste. La seva durada és de exactament 24 hores.

Dia solar vertader: És l'interval de temps comprès entre dues culminacions successives o el pas del centre del Sol pel meridià superior d'un lloc. La durada no és constant, sinó que varia al llarg de l'any, a causa de la forma el·líptica de l'òrbita descrita per la Terra i de la variació de la velocitat orbital, màxima en el periheli i mínima en l'afeli (I i II llei de Kepler).

Diferència de meridians: En sentit general, s'entén per diferència de meridians la diferència de longitud de dos llocs. En particular, aquest terme expressa la diferència entre el meridià local i el meridià central del fus; pels Països Catalans, el meridià central del fus és el meridià de Greenwich.

Distància angular: Valor de l'angle que una recta o un pla formen amb una altra recta o un altre pla presos com a referència.

Distància subestilar: És l'angle format per la convergència de les línies meridiana i subestilar en els quadrants verticals declinants. 

Distància zenital: És l'angle format per un astre (per exemple, el Sol) i el zenit.

Eclíptica: Cercle màxim celeste al llarg del qual el sol fa el seu moviment aparent anual entre les estrelles fixes. Rep aquest nom perquè el Sol i la Lluna es situen damunt del mateix durant els eclipsis. Constitueix la intersecció del pla de l'orbita terrestre amb l'esfera celeste. El pla de l'equador i el pla de l'eclíptica estan inclinats entre si, formant un angle aproximat de 23º 27'.

Edat de la Lluna: Nombre de dies transcorreguts des de l'últim noviluni.

Efemèrides: Dades sobre les posicions dels cossos celestes calculats per a dates futures. Són publicades per diversos observatoris, com per exemple el Real Instituto y Observatorio de la Armada a San Fernando (Cadis). Per construir els rellotges solars, són rellevants les dades referents al Sol.

Eix del quadrant solar: Veure Estil, gnòmon.

Eix del món: Línia que passa pel centre de la Terra i pels pols celestes, al voltant de la qual tots els astres duen a terme una rotació aparent en 23 hores, 56 minuts i 4 segons, de l'est cap a l'oest, en el sentit de les agulles del rellotge (moviment denominat retrògrad).

Eixos: Els eixos de l'orbita el·líptica d'un cos celeste són dos: l'eix major, o línia dels àpsides, i el menor, perpendicular al primer.

Elevació del pol: Sinònim de latitud.

Equació del temps: Diferència entre el temps solar veritable (indicat pels rellotges solars) i el temps mitjà o oficial (indicat pels rellotges mecànics, atòmics, etc., que conserven un temps uniforme). Al llarg de l'any, el seu valor va dels +16 a -16 minuts. Els valors numèrics exactes per a cada dia es troben en les efemèrides, els valors aproximats (suficients per als càlculs pràctics de la gnomònica).

Equador: Cercle màxim equidistant dels dos pols.

Equador celeste: Cercle màxim de l'esfera celeste, els pols són els pols celestes. Els pols celestes i l'equador celeste són les projeccions, en l'esfera celeste, dels corresponents punts terrestre.

Equador terrestre: Cercle màxim, equidistant del pol Nord i pol Sud terrestres, que divideix la Terra en dos hemisferis: hemisferi nord i hemisferi sud.

Equatorial, pla: Pla que passa per l'equador i, a més, qualsevol pla paral·lel al pla que passa per l'equador.

Equinocci: Punt en què el Sol, en el seu moviment aparent anual sobre l'eclíptica, talla l'equador celeste. Els equinoccis són dos: el de primavera (al voltant del 21 de març) i el de tardor (aproximadament el 23 de setembre). En els dies equinoccials les hores de llum i de foscor són equivalents, la declinació del Sol és nul.

Equinoccial, punt: Intersecció de l'equador celeste amb l'eclíptica. És important el punt equinoccial de primavera (punt vernal o primer punt d'Àries), que fixa l'origen de les ascensions rectes.

Era: Període de temps l'inici és marcat per un esdeveniment de particular importància, a partir del qual s'expliquen els anys. Nombroses són les eres que s'han utilitzat per dividir el curs de la història humana.

Esciografia: Significa literalment escriptura de les ombres. Aquesta expressió va ser utilitzada per alguns autors de l'Antiguitat per referir-se al art de traçar rellotges solars. És un sinònim en desús de gnomònica.

Esfera celest: Superfície esfèrica purament imaginària, utilitzada en astronomia i gnomònica per a la representació de les posicions i moviments dels cossos celestes. Sobre aquesta esfera de radi arbitrari i amb centre al centre de la Terra, es representen les projeccions de punts i elements del nostre planeta, com l'equador, els pols, etc.

Estil (o gnòmon): Indicador de l'hora en els quadrants solars. Pot ser:
             -Perpendicular (a la superfície)  
             -Polar simple   
             -Polar doble 
             -Transformador (de temps veritable en temps mitjà)

Estiu: Una de les quatre estacions de l'any. A l'hemisferi nord comença en el solstici d'estiu (21 de juny) i acaba en l'equinocci de tardor (21 de setembre)

Extremitat de l'estil: És el punt que serveix d'índex o gnòmon.

Fases lunars: Cadascun dels diversos aspectes de la lluna, deguts a la seva posició respecte al Sol i la Terra. Es distingeixen quatre fases: lluna nova (noviluni), quart creixent, lluna plena (pleniluni) i quart minvant.

Fusos horaris: 24 parts en què està dividida la Terra convencionalment, cada un d'ells està delimitat per meridians distants 15º (és a dir, una hora), com referència en l'actualitat s'utilitza el meridià que passa per l'observatori de Greenwich. Els fusos estan numerats de 0 a 12 cap a l'est i de 0 a 12 cap a l'oest. Cada fus pren l'hora determinada per la seva meridiana central. El fus 0, o fus del meridià de Greenwich, és el corresponent a la península i illes Balears, el fus 15° W és el corresponent a les illes Canàries.

Geòmetra: Persona versada en geometria.

Gnòmon: Instrument astronòmic antigament constituït per un simple estil situat verticalment sobre un pla horitzontal. El terme gnòmon s'utilitza sovint per fer referència a tot element que genera ombra; per ser exactes, és l'índex, l'indicador (és a dir, el punt pel qual els raigs del Sol es projecten en el quadrant indicant l'hora i la data). Pot ser un orifici en una planxa (i es diu orifici gnomònic), l'extrem agut de l'estil o bé una esfera o un nòdul en l'estil polar.

Gnomònica: Art de construir o traçar els rellotges solars. En el passat s’ensenyava com una branca específica de les matemàtiques i l'astronomia.

Helíac: La primera sortida d’un astre visible en el crepuscle matutí i el seu últim ocàs visible en el crepuscle vespertí.

Hivern: Una de les quatre estacions. A l'hemisferi nord comença en el solstici hivernal (21 de desembre) i acaba en l'equinocci de primavera (21 de març).

Hora: Unitat de mesura del temps i els angles, ja que un cicle complet de rotació aparent del Sol és una circumferència dividida en 360° o bé en 24 hores. Una hora correspon a 15°.

Hora legal o oficial (estàndard time): Temps determinat per cada país per exigències pròpies i que es diferencia de l'hora de Greenwich, segons el fus horari de pertinença. 

Horàries (línies): Línies traçades en els rellotges de sol. Indiquen l'hora amb l'ombra de l'estil. N'hi ha de diversos tipus, relatives a:  
           -Hores desiguals: anomenades antigues, temporals, naturals, planetàries, judaiques i canòniques,
           -Hores iguals: poden ser equinoccials (també anomenades comunes o vulgars), europees, modernes (es compten des de la mitjanit fins a la mitjanit següent), astronòmiques (es compten des del migdia fins al migdia del dia següent), babilòniques (hores iguals comptades des de l'alba a l'alba següent) i itàliques (hores iguals comptades des de l'ocàs a l'ocàs del dia següent, en sèries de 24 hores),  

Horitzó: Per a un mateix punt d'observació a la superfície terrestre, es defineixen diferents tipus d'horitzons: 
            -Aparent: pla ideal tangent a l'esfera terrestre en aquest punt i perpendiculars per tant a la direcció de la vertical
           -Astronòmic o racional: pla paral·lel a l'horitzó aparent i que passa pel centre de l'esfera terrestre (i celeste)   
           -Geomètric: superfície lateral del con imaginari circumscrit a la Terra i que té el vèrtex en el punt ocupat per l'ull de l'observador elevat sobre la superfície terrestre (suposada esfèrica)  
           -Físic o òptic: ve donat per la capacitat de la refracció atmosfèrica de fer que l'ull de l'observador vegi amb més facilitat uns punts més llunyans que els punts tangents a l'esfera) 
           -Real o sensible: és el realment visible des d'un punt, determinat per tant pels objectes circumdants (edificis, muntanyes, etc.)

Imatge del sol: Punt lluminós procedent de l'orifici de la planxa de l'estil (gnòmon).

Inclinació: És l'angle format per un pla inclinat amb l'horitzó.

Index: sinònim de gnòmon. És el punt de l'estil que l'ombra indica les hores en el quadrant.

Itàliques: Hores d'igual durada però comptades de l'ocàs al següent ocàs, de 0 a 24 hores.

Latitud: En l'esfera celeste, distància angular d'un cos celeste donada respecte a l'eclíptica, a la Terra, distància angular (o arc de meridiana) entre l'equador terrestre i el punt considerat; s'expressa en graus i va de 0° (equador) a 90º (pol).

Lemniscata: En matemàtiques reben aquest nom totes les corbes en forma de vuit. En gnomònica es denomina així la corba de correcció del temps mitjà traçada en els quadrants, atès que la seva forma és precisament la d'un vuit. Permet indicar el temps mitjà en els rellotges solars. En alguns textos, fins i tot de prestigiosos autors moderns de llengua anglesa, aquesta corba s'anomena impròpiament analema.

Línia de declinació: Vegeu Línia diürna.

Línia diürna: Família de corbes seguides diàriament per l'ombra de l'índex (o gnòmon). Des del punt de vista matemàtic són unes còniques, formades per la intersecció amb la superfície del quadrant d'un con imaginari que té com a vèrtex l'índex de l'estil i com generatriu la línia que uneix l'índex i el Sol. Les corbes extremes corresponen als solsticis i delimiten les línies horàries. Línies diürnes mes destaclables són: la línia solsticial hivernal, la línia solsticial estival i la línia equinoccial.

Línia equinoccial: En els quadrants solars, intersecció del pla equatorial terrestre amb el pla del quadrant: és una línia diürna recorreguda per l'ombra en el dia de l'equinocci de primavera i de tardor, les línies horàries es tallen sobre ella en els mateixos punts (qualsevol que sigui el tipus d'hora).

Línia horitzontal: Intersecció del pla horitzontal local amb el del quadrant, i més exactament el pla que passa per l'extrem (índex) de l'estil. Representa, per tant, el lloc dels punts tocats per l'ombra del extrem de l'estil en posar-se el Sol.

Línia meridiana: Línia d'intersecció del pla meridià amb el pla de l'horitzó astronòmic des del punt de observació. Els dos extrems de la línia meridiana determinen en l'horitzó els punts cardinals (astronòmics o veritables) Nord i Sud. És també la intersecció del pla meridià amb el pla del quadrant.

Línia solsticial estival: Línia diürna recorreguda per l'ombra en el dia del Solstici estival.

Línia solsticial hivernal: Línia diürna recorreguda per l'ombra en el dia del Solstici hivernal.

Línia subestilar: Línia perpendicular a la línia equinoccial, és la projecció ortogonal en el quadrant de l'estil polar i, per això, defineix la seva posició. En els quadrants horitzontals i verticals meridians coincideix amb la línia meridiana, en els verticals declinants forma, amb la línia meridiana, l'angle anomenat distància subestilar. L'angle format amb l'estil s'anomena altura subestilar.

Línia vertical: Segueix la direcció de la plomada, dirigida cap al centre de la Terra i cap al zenit de l'observador, en els quadrants verticals coincideix amb la línia meridiana.

Línies horàries: Són les línies que l'ombra de l'estil ha d'assolir per a indicar l'hora que distingeix a una determinada línia horària.

Longitud: La longitud (terrestre o geogràfica) d'un punt és l'arc de paral·lel comprès entre un meridià inicial, o meridià zero, convencionalment escollit, i el meridià que passa pel punt. S'expressa en graus: de 0° a 180° cap a l'est o cap a l'oest del meridià inicial, que actualment és el de Greenwich. S'expressa també en temps (hores, minuts, segons, etc.), De 0 a 12h cap a l'est o cap al oest del meridià inicial.

Longitud celeste: La longitud celeste d'un determinat astre correspon al arc de eclíptica comprès entre l'equinocci de primavera i el punt de trobada del cercle de latitud de l'astre amb l'eclíptica.

Longitud de l'eix o estil: Distància del centre del quadrant a l'extrem (o índex) de l'estil.

Llunació: Interval entre dues retorns consecutius de la lluna a la mateixa fase.

Llum: indica la taca de llum projectada en el quadrant per una planxa perforada (vegeu Nòdul).

Migdia: És el moment central del dia, referència per al còmput de les hores en el sistema europeu. Instant en què el Sol transita pel meridià: si és el Sol vertader, es dóna el migdia veritable, si és el Sol mitjà, es dóna el migdia mitjà. També és un dels quatre punts cardinals: Sud.

Mitjanit: El centre de la nit, que es contraposa al migdia. S'entén també el punt cardinal Nord.

Meridià: Cercle màxim celeste que passa pel zenit del lloc d'observació i els pols. El meridià terrestre d'un punt és el cercle màxim que passa per aquest punt i pels dos pols terrestres. Meridians superior i inferior: els pols celestes divideixen el meridià celeste d'un lloc en dues parts iguals: la que conté el zenit del lloc s'anomena semimeridià superior o bé, més breument, meridià superior, l'altra rep el nom de meridià inferior. També es diu del rellotge solar que indica només una hora, al migdia.

Meridià central del fus: Meridià que passa pel centre del fus. La Terra està dividida en 24 fusos, de 15° d'amplada, els rellotges estan regulats sobre el meridià central de cada fus.

Meridià local: El meridià que passa pel lloc considerat. En els quadrants solars està representat per la línia horària que indica el migdia veritable.

Meridià zero: És el meridià de referència respecte al qual es mesura la longitud: avui en dia s'utilitza com a meridià de referència el que passa per l'observatori de Greenwich.

Merket: Rellotge d'ivori, fusta o pedra. Servia com a rellotge solar portàtil entre els egipcis. El seu ideograma significava hora, temps.

Mes: Element del calendari, és una de les 12 parts en què es divideix l'any.

Mes anomalístic: Interval de temps entre dos passos consecutius de la lluna per la seva perigeu. El seu valor és de 27 dies, 13 hores, 18 minuts i 33 segons.

Mes sideri: Interval de temps que transcorre entre dos conjuncions successives de la lluna amb la mateixa estrella. El seu valor és de 27 dies, 7 hores, 43 minuts i 11 segons.

Mes sinòdic: Període de temps que transcorre entre dos Novilunis (o dues plenilunis) consecutius i durant el qual la lluna passa per totes les seves fases. També es denomina llunació o revolució sinòdica. El seu valor és d'aproximadament 29 dies, 12 hores i 44 minuts.

Mes tròpic: Interval de temps entre dues conjuncions consecutives de la lluna amb el punt equinoccial de primavera.

Nadir: Punt de l'esfera celeste situat verticalment sota del observador. Oposat al zenit.

Nòdul: En gnomònica s'assenyala amb aquest terme el punt de l'estil polar que constitueix l'índex o gnòmon. En general és una osca en la vareta de l'estil polar.

Obliqüitat de l'eclíptica: Angle que forma l'eclíptica amb l'equador celeste. El seu valor és: £ = 23° 2 '8,3" (l'any 1900). És igualment a la meitat de la diferència entre la màxima alçada meridiana del Sol (21 de juny s'aproximadament) i la mínima (21 de desembre). Disminueix a raó d'aproximadament 47" per segle.

Ocàs: ponent, occident.

Occident / Ponent: Horitzó pel qual es posa el sol.

Occident veritable: Un dels quatre punts cardinals: Oest.

Òrbita: és el camí recorregut per un cos celeste al voltant del centre de gravetat del sistema al qual pertany. En el cas del sistema solar, el centre de gravetat és el Sol

Orient / Llevant: Horitzó pel qual surt el sol.

Orient veritable: Un dels quatre punts cardinals: Est.

Ortogràfica (projecció): Representació de l'esfera i dels seus cercles sobre un pla. Significa també «projecció perpendicular al pla». 

Paral·lels sobre la Terra: Són aquells cercles, generalment menors, que passen pel punt considerat i romanen paral·lels a l'equador terrestre. Aquest últim és l'únic cercle màxim el centre coincideix amb el centre de la Terra i el pla és perpendicular a l'eix del món: per això és el paral·lel de major radi. 

Perigeu: El punt més pròxim a la Terra d'un cos celeste que descriu una òrbita.   

Període julià: Interval de temps de 7980 anys julians, resultant del producte dels períodes lunar, solar i d'indicció. 

Periscios: Habitants de les zones de la Terra en què les ombres són molt llargues (és a dir, els habitants de les zones àrtiques i antàrtiques).

Peu de l'estil: És el punt del pla del quadrant senyalat per una recta perpendicular a ell que passa per la punta de l'estil o per l'orifici gnomònic de la seva planxa.  

Plomada: Instrument utilitzat per determinar línies verticals.  

Polar, estrella: És l'estrella a Ursae minoris (Alfa de l'Óssa Menor), moderadament lluminosa i molt pròxima al pol Nord de l'esfera celeste. Pot utilitzar-se com bona referència per dirigir l'estil polar, referència que resulta òptima amb ajuda de les taules de correcció. 

Precessió dels equinoccis: Desplaçament dels equinoccis de l'est cap a l'oest (a raó de 50,3"a l'any), pel qual l'equinocci de primavera es produeix cada any una mica abans. La precessió produeix una lenta rotació del pol Nord celeste respecte a les estrelles fixes, el període aproximat és de 26.000 anys (any platònic). Per tant, al llarg dels segles diferents estrelles fan de Estrella Polar, i la posició del punt vernal es desplaça pel que fa a les constel·lacions zodiacal.

Primavera: Una de les quatre estacions. A l'hemisferi nord, comença a l'equinocci de primavera (21 de març) i acaba al solstici d'estiu (21 de juny).

Primer vertical: Cercle vertical que passa pels punts est i oest i pel zenit. El pla relatiu és perpendicular al meridià.

Quadrant: La quarta part d'un cercle, igual a 90 °. El terme pot indicar l'arc graduat per determinar la latitud celeste i les declinacions, o bé l'instrument astronòmic utilitzat antigament per a determinar d'alçada. En canvi, quadrant solar és sinònim de rellotge solar: serveix per determinar l'hora mitjançant el Sol, i n'hi ha de nombrosos tipus.

Quadranter: Aquell que dibuixa, projecta i construeix rellotges solars.

Radian: unitat de mesura dels angles. Un angle recte val 7/2 radians, un angle pla val n radians, un angle esfèric val 2% radians.

Ràdio: línia recta que va del centre del cercle a la circumferència.

Refracció: Fenomen òptic causa de l'atmosfera terrestre, pel que augmenta l'altura aparent dels astres: és màxima quan l'astre està situat en l'horitzó i nul quan l'astre està situat al zenit. Per això, en les mesures d'altura d'un astre, sempre cal fer la correcció per la refracció per tal d'obtenir la posició efectiva de l'astre en l'esfera celeste.

Rellotge: Qualsevol mecanisme o enginy que mesuri el temps cronològic. Pot ser d'aigua, de foc, de sorra, mecànics, elèctric, de quars, atòmic, etc. Indica el temps mitjà.

Rellotge solar del temps mitjà: Rellotge solar que té en compte la irregularitat  del moviment aparent del Sol mitjançant l'equació del temps. El temps mitjà pot ser el local (temps mitjà local), el d'un meridià determinat (que sol ser en general el de la capital) o bé el temps mitjà del fus.

Revolució sideral: Rotació completa d'un planeta al voltant del Sol. En el cas de la Terra, la revolució dura un any sideral (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,5 segons).

Revolució sideri de la Lluna: Interval de temps que transcorre entre dos conjuncions de la lluna amb la mateixa estrella.

Revolució sinòdica de la Lluna: Període comprès entre dos plenilunis o dos novilunis consecutius, i durant el qual la lluna passa per totes les seves fases. També es denomina llunació o mes sinòdic.

Revolució tròpica: Interval de temps que transcorre entre dos passos consecutius (aparents) del Sol pel punt vernal. També pot referir-se a la Lluna.

Rotació terrestre: És el període de rotació de la Terra al voltant del seu eix. El seu valor és de 23 hores, 56 minuts i 4 segons.

Sinus: funció trigonomètrica. S'assenyala amb l'abreviatura sin.

Sol fictici: Sol imaginari que es mou al llarg de l'eclíptica amb moviment uniforme. No s’ha de confondre amb el sol mitjà, que ens serveix per definir el temps mitjà.

Sol mitjà: Sol imaginari que es mou al llarg de l'equador celeste amb moviment uniforme, a velocitat constant i igual a la mitjana de les velocitats del moviment aparent del sol veritable, les quals varien perquè la Terra s'accelera quan es mou cap al sol i redueix la seva velocitat quan s'allunya d'ell. El sol mitjà marca l'hora mitja.

Sol veritable: També denominat Sol aparent, no és més que el sol mateix, així denominat per distingir-lo dels imaginaris «sol fictici» i «sol mitjà». El sol veritable, en el seu moviment aparent diürn, determina les hores veritables, el temps veritable en els rellotges solars. La seva posició exacta es calcula a partir del valor de l'equació temps i de la declinació: aquestes dades es poden trobar en les efemèrides relatives a l'any en curs o bé, amb bona aproximació.  

Solsticis (d’estiu i d’hivern): Són els punts situats sobre l’eclíptica en què el Sol assoleix la seva màxima declinació nord i la seva màxima declinació sud. El Sol arriba al solstici d'estiu el 21 de juny, i el d'hivern el 21 de desembre, aproximadament. 

Tangent: Funció trigonomètrica. S'indica amb l'abreviatura tan.

Tardor: Una de les quatre estacions de l'any. A l'hemisferi nord comença a l'equinocci de tardor (23 de setembre) i acaba al solstici d'hivern (21 de desembre).

Temps: Magnitud mesurada pels rellotges. Al costat de la massa i la longitud constitueix la base del Sistema Internacional de Mesura MKS (Metre–Quilo-Segon).

Temps atòmic: Es tracta de l'escala de temps més precisa actualment disponible. Es basa en la mesura de les oscil·lacions periòdiques de certs àtoms (com per exemple els de cesi).

Temps atòmic internacional: És l'escala de temps actual i universalment utilitzada. Es basa en la definició del segon com «la durada de 9.192.631.770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133».  

Temps de les efemèrides: Temps basat en els moviments orbitals dels cossos celestes; es defineix sobre la durada de l'any tròpic, és a dir, entre dos passos consecutius del Sol pel equinocci de primavera. Abans de l'adveniment del temps atòmic, era l'escala de temps més uniforme. Actualment imprescindible per a tots els càlculs astronòmics, és el temps respecte al qual es calculen les taules de les efemèrides. 

Temps del fus: És el temps del meridià central del fus considerat; pot ser veritable o mitjà. Per això, en cada lloc que li pertany un fus es dóna el temps local (diferent per a cada lloc) i el temps del fus (igual per a tots). Per passar del temps local al temps del fus és precisament conèixer la diferència de longitud entre el lloc i el meridià central del fus en qüestió; aquesta diferència s'anomena correcció del fus. El temps del fus de dos fusos diferents difereix exactament un nombre sencer d'hores, segons la seva distància, tenint en compte que els fusos són 24.

Temps local: Per cada lloc de la Terra passa un meridià diferent: per això, cada lloc té el seu temps local, que pot ser el temps solar aparent local, determinat pel pas del Sol per aquest meridià, o bé el temps solar mitjà local, determinat pel pas per aquest meridià del Sol mitjà. Els rellotges solars solen indicar el temps local (si no s'utilitzen artificis per a la correcció).

Temps mitjà de Greenwich: Indicat amb GMT (Greenwich Mean Time), és el temps mitjà del fus corresponent al meridià de Greenwich. És el temps de la península i Balears, al qual hem de sumar una o dues hores (segons si ens trobem a l'hivern o a l'estiu, respectivament) per obtenir l'hora oficial (és a dir, l'hora marcada pels nostres rellotges).

Temps sideral (de Greenwich): És el temps sideral relatiu al meridià zero, és a dir, el meridià de Greenwich.

Temps sideral local: Es refereix a la posició de les estrelles respecte a la rotació terrestre. Fa referència al trànsit en el meridià local del punt vernal. La diferència entre temps sideral aparent (és a dir, veritable) i mig és molt petita (inferior a 1 segon), i depèn de la precessió dels equinoccis.

Temps solar aparent (local): Es denomina simplement temps solar o bé temps solar vertader, es basa en la rotació terrestre al voltant del seu eix polar. És el temps marcat pel Sol en el seu moviment diürn aparent (d'aquí el nom), i és el que marquen els rellotges solars. És l'escala de temps més antiga, però, a causa de la inclinació de l'eix polar terrestre, no és uniforme. També es denomina d'aquesta manera l'angle horari del Sol, mesurat des de la seva culminació pel meridià superior local. El temps solar aparent marca les hores verdaderes.

Temps solar (de Greenwich): És el temps solar referit al meridià zero, és a dir, al meridià de Greenwich.

Temps universal: És el temps solar mitjà basat en la rotació terrestre i referit al meridià zero, és a dir, al meridià de Greenwich.

Trànsit: Pas d'un cos celeste per un determinat punt de referència.

Tròpics: A la Terra són els paral·lels de latitud 23° 27'N (tròpic de Càncer) i 23° 27' S (tròpic de Capricorn). En l'esfera celeste, els corresponents paral·lels celestes marquen els punts de l'eclíptica situats més al nord i més al sud, i que corresponen respectivament al solstici d'hivern i al solstici d'estiu. En els quadrants solars corresponents a les línies diàries extremes recorregudes per l'ombra de l'índex en el dia dels dos solsticis.

Uranogràfiques: Coordenades celestes d'un astre utilitzades per definir la seva posició, són independents de la posició de l'observador.

Vertical, cercle: s’anomenen verticals els cercles màxims que passen pel zenit.

Vertical d'un astre: És el cercle màxim que passa pel zenit i per l'astre, perpendicular a l'horitzó.

Volta (esfera) celeste: Semiesfera (esfera) imaginària, de radi arbitrari i centrada en l'observador, que sembla recolzar-se en l'horitzó i sobre la
superfície interna es projecten els astres per estudiar les seves posicions relatives.

Zenit: Punt que la vertical del lloc determina en l'esfera celeste.